Teoria dels usos i les gratificacions o què fan les persones amb els mitjans de comunicació?

La teoria dels usos i les gratificacions posa el seu èmfasi en l’ús que el públic fa dels mitjans de comunicació per satisfer les seves necessitats. Parteix dels treballs de Katz, Blumler i Gurevitx als anys setanta del segle passat. S’interessarien més per la recepció, és a dir, en la nova perspectiva dels usos-efectes. Per a Wolf passaríem de preguntar: “què fan els mitjans a les persones? a la pregunta “què fan les persones amb els mitjans?” (1). Aquesta pregunta, segons Katz (1959), es capgira perquè: “ni tan sols el missatge del més potent dels mitjans pot normalment influir en un individu que no se’n serveixi en el context sociopsicològic en el que viu” (2).

Photography of Professor Elihu Katz at Univers...

Photography of Professor Elihu Katz at University of Pennsylvania (Photo credit: Wikipedia)

Per a Estrada i Rodrigo, la novetat “és que no pretén analitzar la influència dels mitjans sobre l’audiència sinó descobrir com i per què les persones utilitzen els mitjans”. (3). Per a Miquel de Moragas la teoria dels usos i les gratificacions de la comunicació representa: “una superació de la unidireccionalitat dels estudis sobre els efectes i la reinterpretació d’aquests en un nou esquema dels usos, tant dels missatges com dels actes de comunicació, per part del receptor”. (4)

Katz, Blumler i Gurevitx afirmen que “comparant amb els clàssics estudis sobre efectes, l’enfoc d’usos i gratificacions pren com a punt de partida el consumidor dels mitjans més que els seus missatges, i n’explora la conducta comunicativa en funció de la seva experiència amb els mitjans. Contempla les persones del públic com a usuaris actius del contingut dels mitjans, més que com a influïts de manera passiva per ells. Per tant, no pressuposa una relació directa entre missatges i efectes, sinó que postula que els membres del públic fan ús dels missatges i que aquesta utilització actua com a variable que intervé en el procés de l’efecte”. (5)

Mauro Wolf assenyala que la hipòtesi dels usos i gratificacions: “s’inscriu en la teoria funcionalista dels mitjans (…) però també s’integra en el moviment de revisió i de superació de l’esquema’ informacional’ de comunicació” (6)

Els mitjans de comunicació podrien satisfer una bona colla de necessitats. És a dir, obtenir-ne gratificacions. Katz, Gurevitx i Haas (7) en van trobar trenta-cinc que es poden agrupar en cinc categories.
a) Necessitats cognitives (adquirir informació sobre temes d’interès).
b) Necessitats afectives (viure emocions, plaers, sentiments)
c) Necessitats personals d’integració (obtenir estatus, credibilitat, autoestima, etc.)
d) Necessitats socials d’integració (fer servir la informació per a la comunicació interpersonal, substituir la companyia pel consum de mitjans, etc.)
e) Necessitats d’alliberar tensions (evadir-se, entretenir-se, superar l’avorriment, etc.)
Alguns antecedents de la teoria dels usos i les gratificacions els trobem en estudis com el de Waples-Berelson-Bradshaw (1940) sobre la funció i els efectes de la lectura; el de Berelson (1940) sobre les reaccions dels lectors de diaris durant una vaga de la premsa de Nova York i, finalment, una anàlisi de Laswell (1948) sobre les funcions principals desenvolupades per la comunicació de masses. (8)

És interessant l’apreciació de McQuail sobre les raons que ens porten al consum de mitjans de comunicació de masses: “no impliquen cap orientació envers la font representada per l’emissor, sinó que només tenen significat en el món individual del subjecte que forma part del públic”. (9)

La nostra relació amb els mitjans serà segons la nostra experiència i les gratificacions que els mitjans ens poden donar. Ho rebrem en una mena d’interacció entre les característiques dels continguts i les nostres pròpies característiques com a receptors. I se’ns dubte, en aquesta era de les TIC unes persones més riques en informació, millor ho podrem/podran emprar en les pràctiques socials i quotidianes.

1. Mauro Wolf a La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Paidós. Barcelona, 1994. Pàg. 78.
2. Elihu Katz citat per Mauro Wolf a La investigación de la comunicación de masas. Pàg. 78.
3. Anna Estrada i Miquel Rodrigo a Teories de la comunicació. UOC. Barcelona, 2009. Pàg. 131.
4. Miquel de Moragas a Interpretar la comunicación. Estudios sobre medios en América y Europa. Gedisa. Barcelona, 2011. Pàg. 104
5. Katz, Blumler i Gurevitx citats per Moragas a Interpretar la comunicación. Pàg. 104
6. Mauro Wolf a La investigación de la comunicación de masas. Pàg 79.
7. Katz, Gurevitx i Haas citats per Moragas a Interpretar la comunicación. Pàg. 105
8. Vegeu-ne més contingut a Wolf a La investigación de la comunicación de masas. Pàgs. 79-80.
9. McQuail citat per Wolf a La investigación de la comunicación de masas. Pàg. 85

BIBLIOGRAFIA

BUSQUET, Jordi, MEDINA, Alfons, SORT, Josep, La història de la recerca en comunicació.L’estudi de les influències dels mitjans de comunicació social. FUOC. Barcelona, 2010

ESTRADA, Anna, Rodrigo, Miquel, Teories de la comunicació. UOC. Barcelona, 2009.

MORAGAS, Miquel de,  Interpretar la comunicación. Estudios sobre medios en América y Europa. Gedisa. Barcelona, 201

WOLF, Mauro, La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Paidós. Barcelona, 1994.

Advertisements

Quant a francescrossellfarre

La UOC i més concretament l'assignatura "Mitjans de comunicació. Història i actualitat ", em converteix en blocaire. Vaig néixer a Guimerà (L’Urgell), l’any 1962. Sóc tècnic teatral. He format part de l’equip directiu de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i dels equips executius del programa d’Animació de Carrer de l’EXPO’92 a Sevilla i de la Mostra de teatre per a nois i noies de La Xarxa. He estat director del Teatre Municipal de Girona. Actualment sóc cap de sala del Teatre Municipal L’Ateneu d’Igualada. He publicat "Amb la pluja al cor", premi Sant Jordi de Poesia atorgat per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (Columna, 1992). El poemari "Estima’m a Donostia" quedà finalista als Premis culturals Vila de Calaf, 1997. D’altra banda, també he publicat fotografies als llibres "Rialles d’Igualada. 10 anys" de Jordi Dalmau i "La Casona. 10 anys" de Santi Fondevila.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s