Noam Chomsky, el model de propaganda o un món filtrat per fabricar el consentiment

Enguany s’escau el 25è aniversari de la publicació del llibre Manufacturing Consent The Political Economy of the Mass Media (1988) del lingüista i activista polític, Noam Chomsky (1928) i el comunicòleg i economista, Edward S. Herman (1925). Nosaltres ens hem apropat a l’obra des de la seva versió castellana. (1)

English: A portrait of Noam Chomsky that I too...

English: A portrait of Noam Chomsky that I took in Vancouver Canada. Français : Noam Chomsky à Vancouver au Canada en 2004. (Photo credit: Wikipedia)

El títol és un manlleu al terme encunyat per Walter Lippmann el 1921, que descrivia la fabricació del consentiment com una ‘revolució en la pràctica de la democràcia’. Per a Chomsky vindria a ser com “una tècnica de control útil i necessària perquè els interessos comuns, les preocupacions generals de tothom, se li escapen al públic. El públic no està a l’alçada per a tractar-los. Hi serà en allò que ell anomenava ‘la classe especialitzada’. És allò oposat a la visió estàndard de la democràcia. Hi ha una versió d’això mateix proposada pel teòleg i moralista Reinhold Niebuhr que fou molt influent en els polítics contemporanis. Deia que la racionalitat és de l’observador cabal però per l’estupidesa de l’home mitjà que no obeeix a la raó, sinó a la fe. I aquesta fe ingènua exigeix una il•lusió necessària: emocionalment potent i súper simplificada. Iniciativa de defensa estratègica subministrada pel creador de mites per mantenir a ratlla la persona corrent. L’adoctrinament no seria incoherent amb la democràcia, sinó la seva essència. En un estat totalitari tenen una porra sobre el seu cap que controla què fas. Però quan l’estat perd aquesta vara, quan no pot controlar el poble a la força i es pot sentir la veu del poble, té aquest problema. Pot tornar al poble tan curiós i arrogant que perd la humilitat necessària per a sotmetre’s a una norma civil i has de controlar el que pensen. I la forma estàndard per fer-ho . Allò que en una època més honesta anomenaven propaganda, fabricació del consentiment, creació de la il•lusió necessària… Diverses maneres de marginar el públic en general o de reduir-les a l’apatia, d’una manera ho altra”. (2)

El llibre analitza el que Chomsky i Herman anomenen el model de propaganda que és com cal caracteritzar els mitjans de comunicació de massa als Estats Units. Els mitjans de comunicació actuarien com un sistema de missatges i símbols amb la funció de divertir, entretenir e informar tot inculcant uns valors i uns codis de comportament a la societat. Però, ai, las, “En un món en el qual la riquesa està concentrada i hi ha grans conflictes d’interessos de classe, el compliment d’aquest paper requereix una propaganda sistemàtica” (3)

Chomsky i Herman són del parer que, per molt que sembla que hi hagi democràcia, les notícies passen per un sedàs que discrimina allò que és publicable del que no ho és. Els cinc filtres són:

• Primer filtre: Magnitud, propietat i orientació dels beneficis dels mitjans de comunicació. Un segle abans de la seva teoria, els mitjans de comunicació ja eren en poques mans, tant per la inversió que requerien com per la difusió. Aquest monopoli esdevé una mena de Ministeri Privat d’Informació i Cultura. Unes corporacions amb afany de lucre, integrades al mercat i amb pressions per part dels accionistes i a la recerca de la rendibilitat. A tot això s’hi afegeix el contacte amb el bo i millor de la societat empresarial i un gran joc de cadires en els diversos consells d’administració. Per a guanyar més, hi haurà una estratègia de diversificació i difusió geogràfica. Sense oblidar que els grans mitjans de comunicació depenen del suport polític general del govern. Cal un clima favorable per a les inversions al Tercer Món. Per tant, qui domina els mitjans de comunicació és perquè és un gran negoci que vincula empreses, bancs i govern. Un primer filtre decisiu en la selecció de la notícia.

• Segon filtre: Per fer negocis cal el beneplàcit de la publicitat. Els anunciants tenen molta autoritat sobre els mitjans de comunicació ja que sense el seu suport serien inviables econòmicament. Abans de l’auge de la publicitat calia cobrir tots els costos. Un mitjà amb molts anuncis redueix el cost de producció. Allò que atrauria els anunciants seria el perfil de l’audiència. Els anunciants tampoc no serien favorables a temes delicats o controvertits. Acaben sent, per tant, una mena de censura.

• Tercer filtre. El subministrament de notícies als mitjans de comunicació. Hi hauria una mena de submissió dels mitjans a les fonts d’informació poderoses (la Casa Blanca, el Pentàgon, el Departament d’Estat…) nucli de notícies importants. Tan les fonts governamentals com les empresarials són reconegudes com a veraces i amb un cert estatus de prestigi. Com si fossin fonts objectives. Hi hauria, també, una raó de costos. Agafar aquestes fonts i donar-les com a verídiques t’estalvia molts costos d’investigació. Les fonts poderoses gestionarien la seva informació per tal de manipular els mitjans i que segueixin els seus esquemes.

• Quart filtre. Flak. Garrotada dels reforçadors d’opinió. Aquesta al·lusió al ‘castig’ o Flak (‘con el mazo dando’) es refereix a les respostes negatives: “A l’intent de ‘donar canya’ a declaracions o programes dels mitjans de comunicació”. (4) Poden ser cartes, correus electrònics o telegrames, trucades telefòniques, plets, discursos i interpel•lacions al Congrés i altres mecanismes de queixa, amenaça i acció punitiva. Pot estar organitzat de manera centralitzada o local o com a acció individual i independent. Si el rebuig es produeix a gran escala o per grups amb poder o diners pot resultar costós d’assumir pels mitjans tant a nivell econòmic com jurídic. Alguns exemples com la retirada de patrocini per part dels anunciants ja dóna una idea de la magnitud d’aquest filtre.

• Cinquè filtre. L’anticomunisme. El fantasma del comunisme esdevé a la vegada una mena de religió nacional i un mecanisme de control. Les revolucions comunistes (soviètica, xinesa o cubana) foren un trauma per a les elits occidentals i des dels mitjans s’ha contribuït a fer oposició contra el comunisme. Els liberals han estat titllats, molt sovint, de procomunistes o massa anticomunistes. Ara, després de la Guerra Freda aquest cinquè filtre potser és l’antiterrorisme o l’atac directe a l’estat del benestar.

Aquests filtres acabarien minvant allò que pot esdevenir notícies. Els passarien fàcilment les informacions de l’administració i de les grans corporacions. Els missatges que arriben i tracten dels dissidents i els dèbils estan en desavantatge per cost, credibilitat i pel fet que no concorden amb la ideologia dominant o els interessos dels ‘guardians’ que tenen cura dels filtres. Per a entendre’ns passaran el filtre les veus que vénen ‘amics’ i no els passaran les que vénen d’’enemics’. Faran desaparèixer aquelles històries que vagin en contra dels interessos de les elits. Hi hauria el concepte de víctimes dignes i víctimes indignes. Unes passarien els filtres i les altres no. I no obliden que les ‘dignes’ passen a ‘indignes’ quan aquestes lluiten contra els interessos dels ‘guardians’.

En aquesta dicotomia hi haurà un tractament favorable o desfavorable de la noticia, cenyint-se als interessos. La fabricació del consens acaba imposant un punt de vista únic que arracona les veus dissidents. No importa l’engany, la distorsió, la manipulació… En aquest ‘qui paga mana’, la veu de les elits apaivaga les veus divergents i les deixa en silenci.
És cert que hi ha hagut crítiques a Chomsky, i hi ha vegades els mitjans no segueixen les tesis governamentals o de les grans corporacions privades. També que es basa en grups reduïts de mitjans –tot i que els més importants- i, que hi ha gent que vol estar entretinguda i divertida més que informada. L’infoentreteniment s’adaptaria a unes preferències preexistents. I ara penso en el Polònia i el Crackòvia i ja no sé si la ficció supera la realitat. I si el filtre és filtre o autocensura.

1. Noam Chomsky i Edward S. Herman, Los guardianes de la libertad. Propaganda, desinformacion y consenso en los medios de comunicación de masas, Barcelona, Crítica, 2000
2. Vegeu el documental de Mark Achbar i Petrer Wintonick Manufacturing Consent Noam Chomsky at the media. En línia a http://vimeo.com/7589894 i http://vimeo.com/7720659
3. Noam Chomsky i Edward S. Herman a Los guardianes de la libertad. Pàg. 21.
4. Noam Chomsky i Edward S. Herman a Los guardianes de la libertad. Pàg. 63

Bibliografia
BUSQUET, Jordi, MEDINA, Alfons, SORT, Josep, La història de la recerca en comunicació.L’estudi de les influències dels mitjans de comunicació social. FUOC. Barcelona, 2010

CHOMSKY, Noam, HERMAN Edward S, Los guardianes de la libertad. Propaganda, desinformacion y consenso en los medios de comunicación de masas, Barcelona, Crítica, 2000

També us pot interessar:

http://www.tv3.cat/videos/236277659
http://www.chomsky.info/
http://www.chomsky.info/interviews/1992—-02.htm
http://www.chomsky.info/onchomsky/20031209.htm
http://www.chomsky.info/interviews/200911–.htm


Advertisements

Quant a francescrossellfarre

La UOC i més concretament l'assignatura "Mitjans de comunicació. Història i actualitat ", em converteix en blocaire. Vaig néixer a Guimerà (L’Urgell), l’any 1962. Sóc tècnic teatral. He format part de l’equip directiu de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i dels equips executius del programa d’Animació de Carrer de l’EXPO’92 a Sevilla i de la Mostra de teatre per a nois i noies de La Xarxa. He estat director del Teatre Municipal de Girona. Actualment sóc cap de sala del Teatre Municipal L’Ateneu d’Igualada. He publicat "Amb la pluja al cor", premi Sant Jordi de Poesia atorgat per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (Columna, 1992). El poemari "Estima’m a Donostia" quedà finalista als Premis culturals Vila de Calaf, 1997. D’altra banda, també he publicat fotografies als llibres "Rialles d’Igualada. 10 anys" de Jordi Dalmau i "La Casona. 10 anys" de Santi Fondevila.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s